Arxius de Categoria: Publicacions

Els millors vins catalans. Catalunya, terra de vins

Vinyes on es fan els millors vins catalans
Més territori, més cellers, més vi a les nostres Cistelles de Nadal.

Més territori, més cellers, més vi a les nostres Cistelles de Nadal.

Divendres passat es va celebrar el certamen per trobar els millors vins catalans i és que, segons dades de Prodeca: Catalunya té 600 cellers, 8359 viticultors i una superfície inscrita a les DO catalanes de 42.822 hectàrees. Dit d’una altra manera, Catalunya és terra de vins

Més i millor.

I com a orgullosos habitants d’aquesta terra, ens hem proposat donar més valor al món de l’enologia. Primerament, una de les novetats que presentem aquesta temporada és l’ampliació del nostre catàleg de Cistelles de Nadal amb els millors vins catalans i amb més caves i destil·lats. Aquesta temporada hi trobareu un total de disset Cistelles de Nadal amb una, dues i fins a tres ampolles.

A Harcogourmet ens encanta menjar, beure i també aprendre i en aquest sentit estem en constant evolució i aprenentatge, i amb el món de l’enologia no podia ser menys. Ens agrada saber la història que hi ha darrere dels cellers que trobareu a les nostres Cistelles de Nadal. Saber d’on venen i cap a on es dirigeixen. Volem conèixer tot el procés de l’elaboració, des de passejar entre les vinyes i veure el raïm que mesos després en consumirem el seu vi, passant per la verema i arribant a l’embotellat.

Ens encantaria que sentíssiu el que nosaltres sentim quan passegem entre vinyes, botes i barriques. Volem compartir aquesta experiència amb vosaltres. Per aquest motiu, moltes de les nostres Cistelles de Nadal inclouen visita amb tast a dos dels cellers amb els que compartim molts anys de bagatge. El celler d’Oller del Mas, a Manresa i el celler Avgvstvs Forvm, a El Vendrell. Per nosaltres, dels millors vins catalans que trobareu al mercat.

Una de les grans troballes d’aquest any és el vi natural, aquell que es verema a mà, respectant al màxim el medi ambient i s’elabora sense cap tipus d’afegits químics, ni a la vinya ni al celler. Si teniu curiositat per tastar-ne, al catàleg de Cistelles de Nadal hi trobareu el Superbloom, elaborat pel celler Bellaserra i el Nvde, elaborat pel celler Avgvstvs Forvm.

Catalunya terra de vins naturals

10 anys de Vinari a la cerca dels millors vins catalans

El divendres dia 7 d’octubre va tenir lloc la desena gala dels premis Vinari. Un esdeveniment organitzat per la revista VadeVi on es premia la feina ben feta dels cellers del nostre territori.

Els principals objectius d’aquest certamen són, per començar, promocionar l’enoturisme de proximitat, impulsar a tots els cellers per tal de vetllar per la qualitat i sostenibilitat del seu producte i incentivar-los a la millora contínua. Per concloure però no per això menys important, difondre entre els consumidors la cultura dels millors vins catalans.

Per molts anys

Des d’Harcogourmet felicitem a tots els cellers participants, i en especial a aquells amb els que compartim camí. Volem compartir amb vosaltres els productes premiats d’aquesta edició que trobareu al nostre catàleg de Cistelles de Nadal:

· Medalla Vinari Or Gramona Imperial, Celler Gramona, Corpinnat
· Medalla Vinari Plata Maria Rigol Ordi Brut Nature Ecològic, Caves Maria Rigol Ordi, DO Cava
· Medalla Vinari Plata Coca i Fit?ó Dolç, Celler Coca I Fitó, DO Montsant

 

Premiats Vinari 2022, Maria Rigol Ordi, Imperial de Gramona i dolç Coca i Fitó

Tornem a viure de prop

Una dona bevent a porró per il·lustrar el catàleg de Lots de Nadal catalans

Sobre l’autor i la fotografia del nostre catàleg de Lots de Nadal catalans

Carlos Pérez de Rozas Masdeu és l’autor de la fotografia escollida aquest any com a portada del nostre catàleg de lots de Nadal catalans. Nascut a Madrid al 1893 i establert a Barcelona des de ben jove, va ser qui va començar una de les sagues de reporters gràfics més importants de la ciutat. Pérez de Rozas, i més endavant amb la col·laboració dels seus fills, van ser els encarregats d’immortalitzar la vida pública de la ciutat.

Ens posem en context.

La fotografia datada del 26 de febrer de 1936 pertany al reportatge de “L’enterrament de la sardina“. Convé destacar que en aquell moment Barcelona es trobava en un context històric d’impuls urbanístic i d’avenços socials després de l’Exposició Internacional de 1929, però també es trobava a les portes de la Guerra Civil espanyola.

Enterrament de la sardina Perez de Rozas

I per què aquesta en concret?

Quan vem començar a buscar la fotografia de portada que il·lustraria el catàleg de lots de Nadal catalans sabíem que ens trobàvem amb un repte important.

Entre moltes, vem arribar a ella encara que inicialment la vem deixar de banda. Però passaven els dies i aquella imatge semblava que ens reclamés una segona oportunitat, una segona visió, una segona lectura.

Una fotografia que ens evoca molts pensaments. Més enllà de l’estremidora idea del que estava apunt de succeir pocs mesos després que el fotògraf capturés aquell instant. Quan observem aquesta fotografia el primer que ens ve a la ment és un moment d’alegria, de despreocupació, de no pensar en res més que l’aquí i l’ara. De seure envoltat dels teus, i menjar amb els dits, sense por a embrutar-te.

Tornem a viure de prop

Ens ve a la ment el retrobament. Després de dos anys de viure amb limitacions, ha tornat el que tant hem enyorat. Abraçar sense por a la família i als amics. Sortir, riure, cantar, ballar, beure i menjar. En definitiva, tornar a viure de prop.

I també ens ve a la ment l’empoderament de la dona. Tornant-nos a situar en el context històric del moment, eren poques les dones atrevides que sortien dels estàndards establerts sense por a ser senyalades.

Barcelona i la dona

De fet, és l’actitud de la dona el que més ens va cridar l’atenció. Un gest que avui podem considerar normal i insignificant, era un gest molt valuós anys enrere. Un gest que, anys més tard, passaria a il·lustrar una portada d’un catàleg de lots de Nadal catalans. I és que gràcies a les actituds valentes i de rebel·lia d’aquelles persones que tenien necessitat i ganes de revolució hem arribat al moviment de canvi social que avui vivim.

Poc podria imaginar la desconeguda protagonista de la fotografia que avui, a ulls d’Harcogourmet, tant poc significaria tant.

 

El temps vola; la il·lusió també

Regals d'empresa

Falta un mes per Nadal.

I un mes passa molt de pressa. A vegades no voldríeu tenir un botó per aturar el temps, ni que fos només un instant? En canvi, quan érem petits, aquest botó l’hauríem intercanviat a una fira de l’escola per un altre que l’accelerés, i que així arribessin més aviat les festes.

Tornar a creure en la màgia del Nadal

El nostre objectiu és que seguiu tenint aquesta il·lusió com quan érem petits, aquestes ganes d’immediatesa. Que arribin ja els dinars en família, l’última copa del divendres, les llargues sobretaules que semblen curtes… I que pugueu vestir aquestes taules amb els millors productes catalans. Que creixin els riures quan salta el tap de cava. La il·lusió en obrir els regals. Les mirades expectants quan es tallen els torrons. L’últim bombó que ningú s’atreveix a agafar…

Agafeu-lo. Sense por. Amb ganes. Amb les ganes que han anat creixent fins a arribar a aquell moment en què els ulls es creuen per sobre les copes i somriuen amb força. Per molt que el món hagi canviat, sempre hem sabut somriure amb els ulls.

I hi ha moltes formes de brindar. No només amb el cava, sinó també amb el primer glop de cervesa.

Cervesa Guineu

Potser la cervesa està més associada a l’estiu, a les terrasses, a la frescor després d’un dia de platja… Però, al cap i a la fi, el millor d’una cervesa és amb qui la comparteixes. I el Nadal és època de compartir, amb família, amb amics, amb amics que ja són família.

Aquest any comptem amb una cervesa molt especial, la Ipa de Nadal, creada per uns artistes apassionats en l’art de crear aquesta beguda artesana i natural plena de personalitat, matisos, aromes i sabors per viure noves experiències.

Pedregosa

De totes formes, el cava no pot faltar a una taula de Nadal. Les bombolles que pugen al ritme que ho fa l’alegria. La tradició que té continuïtat als nostres cors.

Els que ens tenen enamorats des de fa temps són els nostres amics de Pedregosa. I, sobretot, el seu cava, el que mostra tot el que senten i la seva connexió amb el territori. És el seu amor a una emoció el que aconsegueixen transmetre. El que comparteixen.

Aquest Nadal, t’ajudem a sorprendre’ls

Amb els nostres Regals d’empresa volem ajudar-vos a fer que els vostres somriguin, que recuperin aquesta il·lusió, que els hi sembli que el temps vola, però que els somnis ho fan més amunt.

Que mai ens faltin motius per brindar. Brindem en qualsevol lloc, per Sant Joan i per Nadal, per qualsevol motiu. Per celebrar els bons moments, però també per agafar forces pels que no ho siguin tant. Per celebrar la vida, al cap i a la fi.

Per això, sempre voldrem brindar amb vosaltres. Som dels que creiem que repartint guanyem. Que la il·lusió, enfront l’improbable, es converteix en horitzó.

Salut i bons aliments!

Celler Castelo de Pedregosa, Cava, Nadal, brindis. brindad

Castanyada amb castanyes o sense

Receptes de tardor, castanyada, castanyes

Està demostrat que relacionem els moments que vivim per les olors que en recordem. I per a molts, l’olor de la tardor és celebrar la castanyada que ens omple de calidesa i ens acompanya.

De totes maneres, moltes persones l’associen a les fulles dels arbres que ja s’han tornat marrons, que ja han omplert el terra, transformant el paisatge i els carrers.

Tardor és un bosc amb totes les tonalitats d’una posta de sol. És la pluja que repica suaument sobre l’asfalt un diumenge a la tarda.

També és temps de bolets, naturalment.

 

Orígens de la Castanyada

Avui en dia, La Castanyada s’ha convertit en una festa popular catalana coneguda per tothom. Això sí, coneixeu els seus orígens? Per si no és el cas, us els expliquem.

A finals del segle XVIII, pel dia de Tots Sants, es celebraven rituals i àpats funeraris, que tenien un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts. En aquests àpats, es servien fruita seca i panellets, especialment. I es seguia la tradició de resar les tres parts del rosari dedicat als difunts de la família, mentre es torraven les castanyes.

Amb el temps, però, es va anar desplaçant aquesta celebració a la vigília entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre, i ja no és tant un fet religiós sinó una festa de tardor per passar temps en família, en la qual també és costum menjar moniatos, fruits secs, i beure moscatell, com el d’Empordàlia, que podreu trobar als nostres Regals Gastronòmics. I una altra tradició era la d’explicar contes a la vora del foc i cantar cançons populars.

I això ens porta a un altre record de la infància: la figura de la castanyera. Coneguda per tots, veritat? Molts tenim la imatge de les nostres mares disfressades a l’escola com una dona gran, vestida amb roba senzilla d’abric, un mocador al cap i davantal, davant d’un torrador. Però la figura de la castanyera és ben real, tot i que s’ha modernitzat. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer, en paradetes, castanyes torrades i calentes, generalment embolicades en paperines de paper de diari.

Estoig Carquinyolis Escalfet regals gastronomics, dolços, Nadal, castanyada

La Castanyada i les seves receptes

Si més no, hi ha persones que prefereixen altres menges per aquesta època. I una alternativa molt bona són els carquinyolis, un dolç típic català. A nosaltres, personalment, ens tenen enamorats els d’Escalfet, per això sempre comptem amb ells a les nostres cistelles de Nadal. O també podeu provar la fruita deshidratada de Born, com el coco amb nèctar, un producte nou i sorprenent que no deixa indiferent a ningú, i on queda recollida l’essència de com treballen, en plantacions creades exclusivament per deshidratar la fruita i fent la recollida a mà. Així és com creiem que s’han de fer les coses. Naturalment. Si voleu descobrir altres dolços, seguiu l’enllaç.

Si sou dels clàssics que no voleu canviar la tradició de cuinar panellets, aquí teniu una recepta de la mà del Marc Ribas que us encantarà. Pels que sou de cuinar amb els nens, la combinació de castanyes i xocolata us sorprendrà a tots. D’altra banda, si preferiu cuinar senzillament receptes de tardor, us en donem unes quantes per què descobriu, trieu, i us llanceu de cap a la cuina.

Com ja veieu, a Harcogourmet ens encanta reivindicar les tradicions. Les que ens acompanyen i ens treuen un somriure en pensar-hi. Les que no es poden deixar perdre. Esperem que passeu una molt bona castanyada.

T’ajudem a sorprendre’ls.

Salut i bons aliments!

Història de la fotografia, sempre hi ha una darrere

Castellers Minyons de Terrassa

Hi ha mirades que saben captar l’energia del que passa al seu voltant d’una manera que podríem qualificar gairebé de màgica. I hi ha mirades que tenen una càmera fotogràfica per capturar-ho i immortalitzar-ho. Perquè una fotografia no és mai només una imatge. Ni tampoc és només la seva llum, els seus angles, els seus contrasts… És, per sobre de tot, el que transmet.

Des de fa temps, amb les fotografies de portada dels nostres catàlegs de cistelles de Nadal, ens posem sentimentals i reivindicatius. I aquest any no podíem triar una altra que aquesta. Una imatge que captura l’amor, la unió, la llibertat. La llibertat que defensem sempre i que no hauria de caldre defensar.

L’autora: Mireia Comas

La Mireia Comas és una fotoperiodista i fotògrafa documental que va néixer a Andorra l’any 1976, però quan tenia dos anys, la seva família es va mudar a Terrassa. Més endavant va estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, i va completar els seus estudis amb cursos d’especialització i un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment té la seva seu a Terrassa. Si voleu conèixer més de prop el seu treball, la podeu trobar per Instagram, Twitter i Linkedin.

Ella sempre ha cregut en la fotografia com a eina de transformació personal i social. Per aquest motiu la seva obra es centra, d’una banda, en la fotografia familiar, i d’altra, en els moviments socials i en la denúncia de les injustícies. El seu objectiu no és aconseguir una foto perfecta, sinó una imatge honesta i autèntica que documenti l’aquí i l’ara, per això les seves fotos són naturals i improvisades i reflecteixen energia i emoció. Creiem com ella que el més bonic de la fotografia és poder deixar un document real de què està passant i com ho estem vivint. Un reflex de la realitat de la vida quotidiana. Moments que no poden ser explicats amb paraules.

Des dels anys noranta fins a l’actualitat s’ha dedicat a documentar el moviment okupa i intervencions policials durant manifestacions i desnonaments, fet pel qual ha estat detinguda en diverses ocasions i ha viscut la trista realitat de ser víctima d’abusos policials.

Castellers Minyons de Terrassa

La història de la fotografia

Els castells humans, ja batejats com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO són una tradició catalana que resumeix uns valors: força, equilibri, valor i seny. Quatre paraules que en contenen més, com constància, treball, confiança, amistat, perseverança…  Valors i sentiments que la Mireia coneix molt bé, ja que, quan era petita, va descobrir un altre tipus de castells a part dels per jugar a contes de fades. Un tipus de castells que s’enlairaven fins a tocar el cel. Va ser la seva passió el que la va portar a seguir a colles castelleres per tot arreu durant anys, capturant amb la càmera moments inoblidables, tant de victòries com de derrotes, d’alegries i de patiment.

El 2016, una fotografia de la Mireia es va fer viral a les xarxes socials i es va veure des de tot el món, una fotografia on es captava la descàrrega d’un 3d10fm dels Minyons de Terrassa, un moment d’eufòria, de felicitat, de satisfacció. I és aquesta imatge la que hem escollit per presentar-vos el nostre catàleg de regals d’empresa, la de dos homes castellers fent-se un petó. Un gest senzill, natural, pur, per celebrar la il·lusió, per sentir-se units a una cosa més gran que un mateix. Si més no, aquesta foto no va deixar indiferent a ningú. Hi ha qui encara es sorprèn que l’amor no té cap barrera. I aquells que els hi intenten posar són els que mai s’enfilaran fins a semblar que toquin els núvols. Fins a tocar la llibertat.

 

Us animem a seguir el nostre bloc, on cada any expliquem el perquè de cada fotografia que protagonitza el nostre catàleg.

Salut i bons aliments!

Cursa infantil adaptada

Cursa infantil adaptada

L’Emma és una nena que volia córrer

Hi ha idees que neixen amb un paperet enganxat on hi ha escrit “No sé si creixeré, però ho intentaré amb força”. I, a vegades, aquestes idees s’acaben convertint en aventures gegants. Com estaven destinades a ser. Com la iniciativa de la Noemí Font, la mare de l’Emma, una nena amb espina bífida, que va decidir canalitzar les ganes de córrer de la seva filla i promoure una Cursa adaptada per a infants amb mobilitat reduïda.

Doncs ja us ho imagineu, oi? Ho va fer realitat! La cursa es va celebrar el dissabte passat, 14 d’agost, en el marc de les Festes de Sant Roc del Barri Gòtic de Barcelona. Els participants podien triar, en funció de les seves capacitats, la llargada del recorregut, 10, 20 o un màxim de 30 metres. I va començar a les 10 del matí a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona.

La força de la gent

La Noemí va explicar via Twitter la il·lusió que li feia organitzar-ho, i que la primera empresa els hi havia tancat les portes. És injust que es tanquin portes en moments on s’han de donar ales. Però, per sort, moltes persones s’hi van abocar completament. La solidaritat no ha mort, i en moments com aquests és quan queda demostrat, quan seguim veient esperança en la societat. Una societat que s’ha abocat a l’hora de participar i ajudar. Una societat de la qual estem orgullosos de formar part.

I a partir d’allà va ser una allau de propostes, d’implicació, molta gent amb ganes de participar. Que s’ha de muntar una cursa? Doncs muntem una cursa! Tu portes els premis, jo els dorsals, jo imprimeixo samarretes, tu portes la beguda, jo faig d’speaker, tu cuida que a ningú li falti aigua… I així vam arribar a un dissabte d’estiu a les 10 del matí amb l’aportació de molts, amb la suma de tots. Amb la força de la gent.

La primera Cursa Infantil Adaptada del barri Gòtic s’havia fet realitat.

Tots campions

Per part nostra, des d’Harcogourmet vam voler aportar el nostre gra de sorra. Bé, més que gra, un lot. Vam adaptar una panera de Nadal perquè fos com la bossa d’aliments i de record que es dona en acabar una cursa. Un lot per cada participant amb productes perquè poguessin fer un aperitiu per arrodonir encara més el dia.

Es tractava d’un premi per tots els participants i per poder-lo compartir amb les seves famílies, naturalment. Perquè tots són uns campions. De la cursa. De la vida. De la superació dia rere dia. De mirar els obstacles amb un somriure dient: “Jo puc, jo soc capaç.” A vegades no es veu tot l’esforç i la superació que hi ha al darrere, però la clau està a no rendir-se. Així que enhorabona a tota la canalla que ens van donar una lliçó de vida.

Més en camí

Encara amb els ulls negats de llàgrimes… quanta emoció, quanta superació. Que especial el que vam viure el dissabte. Per això avui en volíem parlar al nostre bloc, per compartir-ho, perquè aquesta iniciativa no té pinta de tenir un final. La Noemí va engegar un motor que ha arribat a escalfar molts cors. I una flama col·lectiva no s’apaga mai.

Per altra banda, la societat s’ha mogut tant que ja s’han programat dues curses més de moment. Una a l’octubre, a les Festes de l’Eixample Esquerre, i una altra al desembre, per les Festes de Sant Andreu. És essencial plantejar-li als infants reptes que puguin assolir, però que alhora els facin créixer, somiar, superar-se.

Salut i bons aliments!

Cursa infantil adaptada