Tornem a viure de prop

I per què aquesta en concret?

Quan vem començar a buscar la fotografia de portada que il·lustraria el catàleg de lots de Nadal catalans sabíem que ens trobàvem amb un repte important.

Entre moltes, vem arribar a ella encara que inicialment la vem deixar de banda. Però passaven els dies i aquella imatge semblava que ens reclamés una segona oportunitat, una segona visió, una segona lectura.

Una fotografia que ens evoca molts pensaments. Més enllà de l’estremidora idea del que estava apunt de succeir pocs mesos després que el fotògraf capturés aquell instant. Quan observem aquesta fotografia el primer que ens ve a la ment és un moment d’alegria, de despreocupació, de no pensar en res més que l’aquí i l’ara. De seure envoltat dels teus, i menjar amb els dits, sense por a embrutar-te.

Tornem a viure de prop

Ens ve a la ment el retrobament. Després de dos anys de viure amb limitacions, ha tornat el que tant hem enyorat. Abraçar sense por a la família i als amics. Sortir, riure, cantar, ballar, beure i menjar. En definitiva, tornar a viure de prop.

I també ens ve a la ment l’empoderament de la dona. Tornant-nos a situar en el context històric del moment, eren poques les dones atrevides que sortien dels estàndards establerts sense por a ser senyalades.

Barcelona i la dona

De fet, és l’actitud de la dona el que més ens va cridar l’atenció. Un gest que avui podem considerar normal i insignificant, era un gest molt valuós anys enrere. Un gest que, anys més tard, passaria a il·lustrar una portada d’un catàleg de lots de Nadal catalans. I és que gràcies a les actituds valentes i de rebel·lia d’aquelles persones que tenien necessitat i ganes de revolució hem arribat al moviment de canvi social que avui vivim.

Poc podria imaginar la desconeguda protagonista de la fotografia que avui, a ulls d’Harcogourmet, tant poc significaria tant.