Està demostrat que relacionem els moments que vivim per les olors que en recordem. I per a molts, l’olor de la tardor és celebrar la castanyada que ens omple de calidesa i ens acompanya.

De totes maneres, moltes persones l’associen a les fulles dels arbres que ja s’han tornat marrons, que ja han omplert el terra, transformant el paisatge i els carrers.

Tardor és un bosc amb totes les tonalitats d’una posta de sol. És la pluja que repica suaument sobre l’asfalt un diumenge a la tarda.

També és temps de bolets, naturalment.

Orígens de la Castanyada

Avui en dia, La Castanyada s’ha convertit en una festa popular catalana coneguda per tothom. Això sí, coneixeu els seus orígens? Per si no és el cas, us els expliquem.

A finals del segle XVIII, pel dia de Tots Sants, es celebraven rituals i àpats funeraris, que tenien un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts. En aquests àpats, es servien fruita seca i panellets, especialment. I es seguia la tradició de resar les tres parts del rosari dedicat als difunts de la família, mentre es torraven les castanyes.

Amb el temps, però, es va anar desplaçant aquesta celebració a la vigília entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre, i ja no és tant un fet religiós sinó una festa de tardor per passar temps en família, en la qual també és costum menjar moniatos, fruits secs, i beure moscatell, com el d’Empordàlia, que podreu trobar als nostres Regals Gastronòmics. I una altra tradició era la d’explicar contes a la vora del foc i cantar cançons populars.

I això ens porta a un altre record de la infància: la figura de la castanyera. Coneguda per tots, veritat? Molts tenim la imatge de les nostres mares disfressades a l’escola com una dona gran, vestida amb roba senzilla d’abric, un mocador al cap i davantal, davant d’un torrador. Però la figura de la castanyera és ben real, tot i que s’ha modernitzat. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer, en paradetes, castanyes torrades i calentes, generalment embolicades en paperines de paper de diari.

La Castanyada i les seves receptes

Si més no, hi ha persones que prefereixen altres menges per aquesta època. I una alternativa molt bona són els carquinyolis, un dolç típic català. A nosaltres, personalment, ens tenen enamorats els d’Escalfet, per això sempre comptem amb ells a les nostres cistelles de Nadal. O també podeu provar la fruita deshidratada de Born, com el coco amb nèctar, un producte nou i sorprenent que no deixa indiferent a ningú, i on queda recollida l’essència de com treballen, en plantacions creades exclusivament per deshidratar la fruita i fent la recollida a mà. Així és com creiem que s’han de fer les coses. Naturalment. Si voleu descobrir altres dolços, seguiu l’enllaç.

Si sou dels clàssics que no voleu canviar la tradició de cuinar panellets, aquí teniu una recepta de la mà del Marc Ribas que us encantarà. Pels que sou de cuinar amb els nens, la combinació de castanyes i xocolata us sorprendrà a tots. D’altra banda, si preferiu cuinar senzillament receptes de tardor, us en donem unes quantes per què descobriu, trieu, i us llanceu de cap a la cuina.

Com ja veieu, a Harcogourmet ens encanta reivindicar les tradicions. Les que ens acompanyen i ens treuen un somriure en pensar-hi. Les que no es poden deixar perdre. Esperem que passeu una molt bona castanyada.

T’ajudem a sorprendre’ls.

Salut i bons aliments!