Sobre l’autor i la fotografia

Carlos Pérez de Rozas és l’autor de la fotografia escollida aquest any com a portada del nostre catàleg. Nascut a Madrid al 1893 i establert a Barcelona des de ben jove, va ser qui va començar una de les sagues de reporters gràfics més importants de la ciutat. Pérez de Rozas, i més endavant amb la col·laboració dels seus fills, van ser els encarregats d’immortalitzar la vida pública de la ciutat.

La fotografia datada del 26 de febrer de 1936 porta el títol de L’enterrament de la sardina. En aquell moment Barcelona es trobava en un context històric d’impuls urbanístic i d’avenços socials després de l’Exposició Internacional de 1929, però també es trobava a les portes de la Guerra Civil espanyola.

I per què aquesta en concret?

Una fotografia que ens evoca molts pensaments. Més enllà de l’estremidora idea del que estava apunt de succeir pocs mesos després que el fotògraf captures aquest instant, quan observem aquesta fotografia el primer que ens ve a la ment és un moment d’alegria, de despreocupació, de no pensar en res més que l’aquí i l’ara. De seure envoltat dels teus, i menjar amb els dits, sense por a embrutar-te.

Ens ve a la ment el retrobament. Després de dos anys de viure amb limitacions, ha tornat el que tant hem enyorat. Abraçar sense por a la família i als amics. Sortir, riure, cantar, ballar, beure i menjar. En definitiva, tornar a viure de prop.

I també ens ve a la ment l’empoderament de la dona. Tornant-nos a situar en el context històric del moment, malauradament eren poques les dones atrevides que sortien dels estàndards establerts sense por a ser senyalades.

De fet, és l’actitud de la noia el que més ens va cridar l’atenció. Un gest que avui podem considerar normal i insignificant, era un gest molt valuós anys enrere. Gràcies a les actituds valentes i de rebel·lia d’aquelles persones que tenien necessitat i ganes de revolució hem arribat al moviment de canvi social que avui vivim.

 

Poc podria imaginar la desconeguda protagonista de la fotografia que avui, a ulls nostres, tant poc significaria tant.