Hi ha mirades que saben captar l’energia del que passa al seu voltant d’una manera que podríem qualificar gairebé de màgica. I hi ha mirades que tenen una càmera fotogràfica per capturar-ho i immortalitzar-ho. Perquè una fotografia no és mai només una imatge. Ni tampoc és només la seva llum, els seus angles, els seus contrasts… És, per sobre de tot, el que transmet.

Des de fa temps, amb les fotografies de portada dels nostres catàlegs de cistelles de Nadal, ens posem sentimentals i reivindicatius. I aquest any no podíem triar una altra que aquesta. Una imatge que captura l’amor, la unió, la llibertat. La llibertat que defensem sempre i que no hauria de caldre defensar.

L’autora: Mireia Comas

La Mireia Comas és una fotoperiodista i fotògrafa documental que va néixer a Andorra l’any 1976, però quan tenia dos anys, la seva família es va mudar a Terrassa. Més endavant va estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, i va completar els seus estudis amb cursos d’especialització i un postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment té la seva seu a Terrassa. Si voleu conèixer més de prop el seu treball, la podeu trobar per Instagram, Twitter i Linkedin.

Ella sempre ha cregut en la fotografia com a eina de transformació personal i social. Per aquest motiu la seva obra es centra, d’una banda, en la fotografia familiar, i d’altra, en els moviments socials i en la denúncia de les injustícies. El seu objectiu no és aconseguir una foto perfecta, sinó una imatge honesta i autèntica que documenti l’aquí i l’ara, per això les seves fotos són naturals i improvisades i reflecteixen energia i emoció. Creiem com ella que el més bonic de la fotografia és poder deixar un document real de què està passant i com ho estem vivint. Un reflex de la realitat de la vida quotidiana. Moments que no poden ser explicats amb paraules.

Des dels anys noranta fins a l’actualitat s’ha dedicat a documentar el moviment okupa i intervencions policials durant manifestacions i desnonaments, fet pel qual ha estat detinguda en diverses ocasions i ha viscut la trista realitat de ser víctima d’abusos policials.

La història de la fotografia

Els castells humans, ja batejats com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO són una tradició catalana que resumeix uns valors: força, equilibri, valor i seny. Quatre paraules que en contenen més, com constància, treball, confiança, amistat, perseverança…  Valors i sentiments que la Mireia coneix molt bé, ja que, quan era petita, va descobrir un altre tipus de castells a part dels per jugar a contes de fades. Un tipus de castells que s’enlairaven fins a tocar el cel. Va ser la seva passió el que la va portar a seguir a colles castelleres per tot arreu durant anys, capturant amb la càmera moments inoblidables, tant de victòries com de derrotes, d’alegries i de patiment.

El 2016, una fotografia de la Mireia es va fer viral a les xarxes socials i es va veure des de tot el món, una fotografia on es captava la descàrrega d’un 3d10fm dels Minyons de Terrassa, un moment d’eufòria, de felicitat, de satisfacció. I és aquesta imatge la que hem escollit per presentar-vos el nostre catàleg de regals d’empresa, la de dos homes castellers fent-se un petó. Un gest senzill, natural, pur, per celebrar la il·lusió, per sentir-se units a una cosa més gran que un mateix. Si més no, aquesta foto no va deixar indiferent a ningú. Hi ha qui encara es sorprèn que l’amor no té cap barrera. I aquells que els hi intenten posar són els que mai s’enfilaran fins a semblar que toquin els núvols. Fins a tocar la llibertat.

Us animem a seguir el nostre bloc, on cada any expliquem el perquè de cada fotografia que protagonitza el nostre catàleg.

Salut i bons aliments!