L’Emma és una nena que volia córrer

Hi ha idees que neixen amb un paperet enganxat on hi ha escrit “No sé si creixeré, però ho intentaré amb força”. I, a vegades, aquestes idees s’acaben convertint en aventures gegants. Com estaven destinades a ser. Com la iniciativa de la Noemí Font, la mare de l’Emma, una nena amb espina bífida, que va decidir canalitzar les ganes de córrer de la seva filla i promoure una Cursa adaptada per a infants amb mobilitat reduïda.

Doncs ja us ho imagineu, oi? Ho va fer realitat! La cursa es va celebrar el dissabte passat, 14 d’agost, en el marc de les Festes de Sant Roc del Barri Gòtic de Barcelona. Els participants podien triar, en funció de les seves capacitats, la llargada del recorregut, 10, 20 o un màxim de 30 metres. I va començar a les 10 del matí a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona.

La força de la gent

La Noemí va explicar via Twitter la il·lusió que li feia organitzar-ho, i que la primera empresa els hi havia tancat les portes. És injust que es tanquin portes en moments on s’han de donar ales. Però, per sort, moltes persones s’hi van abocar completament. La solidaritat no ha mort, i en moments com aquests és quan queda demostrat, quan seguim veient esperança en la societat. Una societat que s’ha abocat a l’hora de participar i ajudar. Una societat de la qual estem orgullosos de formar part.

I a partir d’allà va ser una allau de propostes, d’implicació, molta gent amb ganes de participar. Que s’ha de muntar una cursa? Doncs muntem una cursa! Tu portes els premis, jo els dorsals, jo imprimeixo samarretes, tu portes la beguda, jo faig d’speaker, tu cuida que a ningú li falti aigua… I així vam arribar a un dissabte d’estiu a les 10 del matí amb l’aportació de molts, amb la suma de tots. Amb la força de la gent.

La primera Cursa Infantil Adaptada del barri Gòtic s’havia fet realitat.

Tots campions

Per part nostra, des d’Harcogourmet vam voler aportar el nostre gra de sorra. Bé, més que gra, un lot. Vam adaptar una panera de Nadal perquè fos com la bossa d’aliments i de record que es dona en acabar una cursa. Un lot per cada participant amb productes perquè poguessin fer un aperitiu per arrodonir encara més el dia.

Es tractava d’un premi per tots els participants i per poder-lo compartir amb les seves famílies, naturalment. Perquè tots són uns campions. De la cursa. De la vida. De la superació dia rere dia. De mirar els obstacles amb un somriure dient: “Jo puc, jo soc capaç.” A vegades no es veu tot l’esforç i la superació que hi ha al darrere, però la clau està a no rendir-se. Així que enhorabona a tota la canalla que ens van donar una lliçó de vida.

Més en camí

Encara amb els ulls negats de llàgrimes… quanta emoció, quanta superació. Que especial el que vam viure el dissabte. Per això avui en volíem parlar al nostre bloc, per compartir-ho, perquè aquesta iniciativa no té pinta de tenir un final. La Noemí va engegar un motor que ha arribat a escalfar molts cors. I una flama col·lectiva no s’apaga mai.

Per altra banda, la societat s’ha mogut tant que ja s’han programat dues curses més de moment. Una a l’octubre, a les Festes de l’Eixample Esquerre, i una altra al desembre, per les Festes de Sant Andreu. És essencial plantejar-li als infants reptes que puguin assolir, però que alhora els facin créixer, somiar, superar-se.

Salut i bons aliments!